Però de fet els acusem i els portem davant la justícia amb un odi just, que, suavitzats per l'adulatge dels plaers presents, i corromputs per les preocupacions i problemes que estan a punt de patir, encegats per la luxúria, no preveuen., i els semblants tenen la culpa, que abandonen els seus deures per la indolència de la ment, això és la fugida de treballs i dolors.

Per prendre un exemple trivial, qui de nosaltres fa alguna vegada un exercici físic laboriós, excepte per obtenir-ne algun avantatge? Però qui té dret a criticar un home que opta per gaudir d'un plaer que no té conseqüències molestes?, o aquell que evita un dolor que no produeix cap plaer resultant? Ningú no rebutja, disgustos, o evita el plaer mateix, perquè és un plaer, sinó perquè aquells que no saben com buscar el plaer racionalment es troben amb conseqüències extremadament doloroses.. Tampoc hi ha ningú més que estimi o persegueixi o desitgi obtenir el seu dolor, perquè és dolor, sinó perquè de tant en tant es donen circumstàncies en les quals el treball i el dolor poden procurar-li algun gran plaer.

I, de fet, la distinció entre aquestes coses és fàcil i convenient. Per temps lliure, quan l'elecció ens està oberta i res no ens impedeix fer allò que més ens agrada, tot plaer s'ha d'assumir, tot dolor per ser repel·lit. Però en determinats moments, i sigui per deures o per necessitats de les coses, sovint passarà que tots dos plaers s'han de rebutjar i no s'han de rebutjar els problemes.. I, per tant, l'elecció d'aquestes coses la fa un home savi, que o rebutjant els plaers pot obtenir altres coses més grans, o suportant dolors repel·leix els de més greus..